El
1679, el Dr. Ramon Sans, degà del Penedès i canonge sagristà de la
Catedral de Barcelona, va portar la relíquia de sant Jocund des de
Roma fins a Barcelona. El 28 de maig de 1680, el procurador general
de la Comunitat de Preveres va traslladar la relíquia de sant Jocund
de Barcelona a Vilafranca del Penedès, deixant-la al convent de
Santa Clara. Aquesta no va ser l’única relíquia que vingué a
Vilafranca aquell dia, ja que també se’n va traslladar una de sant
Felip Neri, que seria nomenat compatró de la Comunitat de Preveres
de Santa Maria de Vilafranca, juntament amb santa Llúcia.
L'endemà,
es va fer el solemne trasllat de les relíquies per part de la
Comunitat de Preveres, els Jurats de Vilafranca (els actuals
regidors) i els fidels en processó fins a l'església parroquial de
Santa Maria. La processó va sortir del convent de Santa Clara, que
era situat prop de l'actual plaça Milà i Fontanals, passant per
fora de la muralla de la vila, per fer entrada pel portal de Sant
Francesc, al capdavall del carrer de la Cort. La processó va
discórrer pels carrers de la Cort, passant per davant de la Casa de
la Vila, de Sant Joan, de la Palma, de la Parellada, de la Font, dels
Ferrers, per la plaça de la Constitució, la de l'Oli i, finalment,
la de Jaume I. Un cop dins de l'església parroquial de Santa Maria
es va celebrar l'ofici solemne i es va dipositar la relíquia dins
del sagrari de l'altar de Sant Raimon de Penyafort.
La devoció vilafranquina a sant Jocund, màrtir, prové d'ençà que el 1681 va ser nomenat compatró de Vilafranca del Penedès.
Sant
Jocund ha estat pel vilafranquins el protector davant de les
malalties. D'aquesta manera, el maig del 1809, arran d'unes
infeccions que s'estengueren per tot el Principat de Catalunya, i
fent-se palesa a Vilafranca la malaltia, després de prendre tota una
sèrie de mesures higièniques “se
acudí al Patró de la sanitat de la present Vila el Gloriós Martir
S. Jocundo, per si per son medi, é intercessió, podia est Poble,
conseguir del Señor sa misericordia en tan terrible conflicte”.
El dia 3 de desembre d'aquell any, es va celebrar l'ofici solemne amb
Te Deum amb música “al
Glorios Patró Sant Jocundo, en acció de Gracias de haver cessat
ditas malaltias yà tres mesos atràs”.
Igualment, un altre exemple el trobem escrit en aquest goig que teniu
a les mans: “Médico
muy singular, para todos conducido, el remedio prevenido á todos
dais sin cesar: Nunca sabeis retardar el remedio suplicado”.
La
relíquia de sant Jocund va desaparèixer, juntament amb la relíquia
de sant Raimon de Penyafort, el 6 d'octubre de 1934.
La
representació iconogràfica de sant Jocund és amb armadura romana,
una destral i una palma, com a símbol del seu martiri. El 6
d'octubre de 1934 també van desaparèixer les dues imatges que hi
havia a l'església de santa Maria: una, a l'altar de sant Raimon;
l'altra, a l'altar major construït el 1879.
Text: Daniel Sancho París
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada